Retrobada badalonina a can budista major

Aisssssss, despres de moltes miseries i demes, i sobretot, despres d'un munt de dies malaltisso, ens hem fugat de pushkar i hem anat cap al monte. El viatge buah, odiessea a l'espai...

Vem baixar de pushkar fins la city de sota, un lloc anomenat ashmer tambe amb un llac i que deu ni do el moviment que s'hi veia. D'alla un tren 17 hores cap a un lloc al monte anomenat phatankot o quelcom similar. El viatget un festival de llums i de colors, ben a propet dels bonics banys i farcits d'indis fins als topes fins el moment de baixar.

Paga la pena destacar tambe el fet d'haver de donar la cara davant la policia india per la bona mestressa que amb tota la joia del mon es fumava els pitillonissets mentre el tren feia parada. Doncs res, sortir del tren en mitjons a les cinc del mati per pagar 500 rupies als polis per fer les birrusques de la nit. Un espectacle digne de veure.

Ja de bon mati, un cop baixats del tren, pintxem un taxi i anem cap a mc leod ganj. 80 kms de curves direccio a la ciutat dels budistes a l'exili: dharamsala i mc leod ganj.

I res, per aci un altru rotllo, tot mes tranquilet, mes monte, la penya no va tant a destall i en general la cosa ha millorat. Evidentment, la retrovada amb l'oscar, el vicens i la parenta de puta mare. Ja tenim gheto catala! I estem negociant que en un garito ens posin el pa amb tomaquet a la carta.

La mestressa, farcida de pastissos! No para de menjar una cosa que es diu bahgsu cakes i hello to the queens. I be! Dema diu que hi ha el dalai lama per aci que fa un teaching i potser ens acostem a veure l'autocton aquest. D'altra banda, dir-vos que fins i tot els monjos budistes ens fan la vaina en aquest pais... Ja us explicarem!

I aixo, que estavem arronsats i ara estem millor. Aixi que aquells que pensavem que no trigariem en tornar encara hauran d'esperar un xic!

Tonsss!!

Can xolai del conflent

Doncs siiii, per fi hem sortit de delhi!!! Despres de passar tres dies i tres nits en aquell cau ens hem pogut escapar i finalment anar cap a al rajastan. En aquest moment estem a pushkar, en una guest house que es diu moon caffe i que es de puta mare. El lloc, netissim comparat amb delhi esta envoltant un llac, que representa un deu, un tal brahma, i rodejant el poble, dos montes, que representen la dona i l'amant. Molts colors, les xoles es impressionant com vesteixen, negres negres i amb uns ulls super clars.

El lloc esta curios, un carrer principal ple de botigues amb roba i plata, entre d'altres, ja sabeu, tipic winston, camel: 200 amigo. Pero guaisss.

El viatge vaja tela, ja la parada del bus de delhi digne de veure, el bus, amb lliteres i viatjant estirats, segons tothom el millor medi de transport de l'india, i nomes esta al rajstan, suposo que deu ser-ho pels que medeixen menys de 1,60 cms perque jo alla no hi cabia ni de blas.

La manera de conduir del pintxo de la tussa millor ni us la penseu, com es evident no vaig poder clapar, i a mala hora colega, adelantaments de quatre en quatre, fent cunetas i arcenes del estado entre d'altres.

I res, que estem guais aci, amb una penyeta d'argentins i una gent de menorca. Anirem aviat, finals de setmana suposo cap al monte, que aci fa una xixarraca que flipes.

Ah, i per cert, vem recuperar la motxilla perduda, amb mes pena que gloria pero, ja us explicarem. Apa, records a tots!!!

Ni ziprofoxsalino ni osties!

La cosa esta crua companys, els patxissets, amb la sort que els caracteritza han perdut ja abans de comencar (ranci teclat israelita sense la nostra c trencada) un dels sarrons on portavem un bon feix de coses tipus: medicines, frontal, carregador de la camera, tovalloles, sabons i demes. I mira que li vaig dir a la pintxa de la guixeta de barcelona: "mossa, que aixo quan fem el transbord a paris ens ho perdreu...". I ella: "que no que no, no ho perdem, nomes arriba tard!". I flis flas, tal qual, la maleta perduda en el mon de les maletes, i res, en principi aquesta nit, despres de moltes gestions en guiri de l'india, provarem d'anar a recuperar-la a l'aeroport...

I ja em va be aixo de l'aeroport, perque colega es la primera clatellada a la boca. Et baixes alla i hi ha un pifostio de cal collons, et fan omplir com dos formularis per vere si has passat per on hi ha grip A i despres per unes cameres d'aquestes que et veuen rotllo com si fos el bon amic Predator.

I be, al sortir de tot el pollo, doncs maleta perduda, i l'odisea de que algu et porti al lloc on vols anar, no sense abans havent provat de fer-te la vaina vint i cinc cops. El paiu del taxi es fa el longuis amb el lloc on vols anar, que no sap anar, que l'ajudis, que tal. Despres t'embolica i et diu que va a buscar a un lloc d'informacio turistica de l'india, que li drian com arribar-hi, i res, el paiu de la informacio no es nomes que un tiu que et diu que tu avui no pots dormir on tu vols, sino que tens que anar on ell et digui i que dema ja aniras a on tu vols. I res, una estona de discussio i al final et porten a on tu volies anar. I buah, deu nos en guardi! Potser hagues estat millor anar alla on deia el vaines! Perque el lloc on t'han enviat el que si son colegues teus te una molla que t'hi cagues i mes si arribes a quarts d'una de la nit com ens va passar a nosaltres...

Pero be, ho anem superant, tot i haver-nos plantejat escampar i anar a collir bolets al priorat. I es que a casa com enlloc eh! D'enca que estem per aci nomes m'he menjat un brownie i una pizza vegetal perque la resta que hem vist buu, i es que mira que son bones les seques amb botifarra! Casumdena!

I reeess, aquesta nit arriba el colega de l'Alex i esperem trobar-lo al forat on estem bonament afincats, i amb molta joia i ricoma esperem que se'ns emporti ben lluny d'aci!

Ptons del mestressu i la mestressa!