Se'ns fa difícil començar això, o si més no, complicat! Però bé, amb una mica de coratge, joia, ricomà i un bon us del lèxic ens disposem a encarar aquest repte que se'ns presenta! Ens han dit que hem de fer un text de caire institucional, seriós i a la vegada graciós. Quina incongruència companys i companyes! No us preocupeu, no ens espantem pas! Aquest fet paradoxal dóna un salt qualitatiu en el repte al qual ens enfrontem, i ens empeny inexorablement al objectiu de la nostra missió. No us enganyarem: ens agrada!
Bé, la qüestió és que ho hem notat! Si, ho hem notat. I probablement us preguntareu: com? No us penseu, ha estat una tasca senzilla, molt més senzilla del que es podria esperar. I no em estat pas tant sols nosaltres, tots ho hem notat. Certament és un fet que tampoc es pot amagar i del que no us n'heu d'avergonyir. Sabeu tots plegats del que estem parlant? No? Atoixonament, mandra nocturna, un exacerbat instint de supervivència i moderació, aquests renecs propis de la tercera edat al ser inoportunats per adolescents que juguen a futbol, aquest gust pels fufurrus i les carantoines (vegis "mixino" o "rosoneta"), resumint amics i amigues, cargols i formigues: puretisme extrem.
No cal preocupar-se! Alguns diran que és el cicle natural de la vida, d'altres diran que és el que toca fer i uns pocs diran que és amor. Tant se val com ho vulgueu pintar: us caseu!! Avui, sembleu molt formosos, molt bonics, molt correctes, però no sempre ha estat així. Podeu fer veure que heu oblidat i per això estem avui ací reunits, doncs nosaltres no oblidem. Ara, segurament, ens direu que no recordeu quan... Amb tota la inconsciència del món algú de vosaltres va decidir saltar a un llac motxilla inclosa, aquelles festasses al "Terrrazza", aquells "botellons" a Can Mercader abans d'anar a la Carpa, aquelles festes boges a la facultat de Bogotà, o aquelles històries de conductor temerari amb atropellament de motorista i fill inclós, aquells comes etílics matinals a la platja de Montgat. Què us hem de dir ja que no sabeu?
Doncs és senzill, amics i amigues: aquells anys ja no tornaran! I d'això es tracta companys, el puretisme extrem és el que té. No ens espantem! No és pas tant greu. El nou camí que enceteu, i que de fet, ja heu encetat, us porta a bescanviar aquella vida plena d'irracionalitat, bogeria, acció, sexe i "rock & roll" per un altre de més serena, estable, plena de estimació i amor en parella no poligàmica.
I ací estem, reunits tots plegats, en el fons, i encara que hagi semblat el contrari, no pas per riure'ns de vosaltres, sinó per desitjar-vos tota la sort del món i un xic més. I res, dir-vos que aquí estem els vostres amics i amigues, com abans, i fins sempre, per tot allò que necessiteu. Bé, per gairebé tot...ja ens entenem.
Es pot dir amb paraules més o menys boniques i més o menys encertades però sigui com sigui avui celebrem que vosaltres Xavi i Pili, Quicu i Rosó us estimeu i heu decidit casar-vos i compartir aquests moments amb nosaltres, i això ens fa feliços a nosaltres.
Fins l'infinit i més enllà sempre, els vostres amics. Gràcies.
