Se'ns fa difícil començar això, o si més no, complicat! Però bé, amb una mica de coratge, joia, ricomà i un bon us del lèxic ens disposem a encarar aquest repte que se'ns presenta! Ens han dit que hem de fer un text de caire institucional, seriós i a la vegada graciós. Quina incongruència companys i companyes! No us preocupeu, no ens espantem pas! Aquest fet paradoxal dóna un salt qualitatiu en el repte al qual ens enfrontem, i ens empeny inexorablement al objectiu de la nostra missió. No us enganyarem: ens agrada!
Bé, la qüestió és que ho hem notat! Si, ho hem notat. I probablement us preguntareu: com? No us penseu, ha estat una tasca senzilla, molt més senzilla del que es podria esperar. I no em estat pas tant sols nosaltres, tots ho hem notat. Certament és un fet que tampoc es pot amagar i del que no us n'heu d'avergonyir. Sabeu tots plegats del que estem parlant? No? Atoixonament, mandra nocturna, un exacerbat instint de supervivència i moderació, aquests renecs propis de la tercera edat al ser inoportunats per adolescents que juguen a futbol, aquest gust pels fufurrus i les carantoines (vegis "mixino" o "rosoneta"), resumint amics i amigues, cargols i formigues: puretisme extrem.
No cal preocupar-se! Alguns diran que és el cicle natural de la vida, d'altres diran que és el que toca fer i uns pocs diran que és amor. Tant se val com ho vulgueu pintar: us caseu!! Avui, sembleu molt formosos, molt bonics, molt correctes, però no sempre ha estat així. Podeu fer veure que heu oblidat i per això estem avui ací reunits, doncs nosaltres no oblidem. Ara, segurament, ens direu que no recordeu quan... Amb tota la inconsciència del món algú de vosaltres va decidir saltar a un llac motxilla inclosa, aquelles festasses al "Terrrazza", aquells "botellons" a Can Mercader abans d'anar a la Carpa, aquelles festes boges a la facultat de Bogotà, o aquelles històries de conductor temerari amb atropellament de motorista i fill inclós, aquells comes etílics matinals a la platja de Montgat. Què us hem de dir ja que no sabeu?
Doncs és senzill, amics i amigues: aquells anys ja no tornaran! I d'això es tracta companys, el puretisme extrem és el que té. No ens espantem! No és pas tant greu. El nou camí que enceteu, i que de fet, ja heu encetat, us porta a bescanviar aquella vida plena d'irracionalitat, bogeria, acció, sexe i "rock & roll" per un altre de més serena, estable, plena de estimació i amor en parella no poligàmica.
I ací estem, reunits tots plegats, en el fons, i encara que hagi semblat el contrari, no pas per riure'ns de vosaltres, sinó per desitjar-vos tota la sort del món i un xic més. I res, dir-vos que aquí estem els vostres amics i amigues, com abans, i fins sempre, per tot allò que necessiteu. Bé, per gairebé tot...ja ens entenem.
Es pot dir amb paraules més o menys boniques i més o menys encertades però sigui com sigui avui celebrem que vosaltres Xavi i Pili, Quicu i Rosó us estimeu i heu decidit casar-vos i compartir aquests moments amb nosaltres, i això ens fa feliços a nosaltres.
Fins l'infinit i més enllà sempre, els vostres amics. Gràcies.
2 comentaris:
Hola a tots els placers!!!! Quan més llegeixo aquesta especie d'epitafi (llegeixis com una mort anunciada!!!) més m'agrada. La veritat és que sou una bona gent, que us vau currar una festa molt canyera i molt maca.... això és perquè quedi clar, que res de puretisme, que continui el sexe, drogues i rock'n'roll!!!! un petó molt fort perquè us puc assegurar que ens vau fer molt feliços, amb la vostra presència al nostre casament i a la festa que vam fer al Carretera 13. Jo crec que a partir d'ara, cada 27 de setembre organitzarem algo similar. Ens ho recordareu? Vinga vailets, a corre!!!!
ja us ho recordaré això del 27 de Setembre!!! jejejejeje
Publica un comentari a l'entrada