Vas dir que no hi havia massa més del que parlar, res més a dir, però em sembla a mi que ho estàs deixant anar sense lluitar. Et gires, pretens que res va malament però tot s’està desfent al teu voltant.
Perdut dins la teva ment en un temps quan tot funcionava bé, fa tant de temps, tant de temps que es va escapolir, vas dir que no et faria mal, però era més fort que tu, molt més fort que tu.
Se’m fa difícil trobar les paraules per fer-te entendre, acosto la meva ma, però em torno a fer mal, t’escapes altre cop, està tot perdut? Pretens que res va malament però tot s’està desfent al teu voltant.
Veig el dolor en els teus ulls, no hi ha llàgrimes però jo el puc sentir, per què pretens no estar dolgut? Has perdut tot allò pel que lluitaves, s’ha escapat de les teves mans. Continua simulant, continua somrient. Jo et conec, jo entenc, jo veig darrera les carotes que et poses.
Jo puc sentir també, el dolor en el teu cor, la pèrdua del que tu havies estimat. I també em fa mal, veure’t així, pensar en el que podria haver estat però que no ha sigut.
Per què no parles i dius com et sents? Per què lluites i et fas mal? És tot el que et queda?
Ho has deixat tot enrere, i ho has perdut altre cop. Arribarà algun canvi? Ets suficientment fort per tornar a començar?
Tens que tornar a començar. Tens que recordar pel que val la pena lluitar. Has de mirar dins del teu cor i sentir el que et diu. Et costarà, no és una tasca fàcil, doncs parla molt i molt fluixet. Has de trobar la veueta i entendre què diu. Un cop entès, has de seguir el que ella t’indiqui. El camí no serà fàcil, de fet serà molt complicat i ple d’obstacles, però n’estic segur que els sabràs sortejar, doncs crec que ets prou fort per fer-ho.
I res, en aquells moments, en els que pensis, que tot plegat està perdut, sabràs on trobar-me. Estaré allà on sempre he estat, ben a prop. Recorda-ho sempre.
